Sarkozy i Carla Bruni confirmen la seva relació (moltes gràcies)

 

El president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, i l’ex-model i cantant Carla Bruni han confirmat recentment el seu idil·li. Bruni va assegurar que “estem molt enamorats”, i que no amaguen la seva relació però tampoc la mostren. Així doncs, es confirma l’aventura del president francès amb Bruni, després d’un suposat romanç amb una periodista francesa posterior a la separació de la seva dona, Cécilia Sarkozy.

Josep Palau / Badalona

Realment interessant i fonamental per la vida de tots plegats. El senyor president de França, en super Sarkozy sortint amb una altra ex-model (sí, la seva ex-dona ja ho havia sigut), la senyoreta Carla Bruni. Sort que tots els diaris ho han esbombat, certament, no sé com agrair-los-ho. Ha estat molt considerat per part de tots els mitjans de comunicació de publicar-ho com un boom informatiu i d’arribar a publicar-ho en portada fins i tot. Repeteixo, gràcies.

Gràcies per evitar que ens informessin sobre les reunions de pau entre Israel i Palestina, sobre els problemes fiscals de Catalunya, sobre el debat dels pressupostos tant al Congrés com al Parlament, sobre la il·legalització i empresonament de les organitzacions de l’esquerra abertzale basca, sobre l’estira i arronsa entre els partits polítics a l’hora de proposar els consellers de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals, sobre la despesa de 12 milions d’euros que ha fet la Generalitat de Catalunya per poder utilitzar Windows Vista quan podria utilitzar Ubuntu que és programari lliure. Gràcies. Sort que vostès pensen en nosaltres i eviten que ens preocupem o emprenyem per bajanades que passen arreu del món. Sort tenim que miren pel nostre bé psicològic i pensen: “Si els podem donar una notícia amable i instranscendent com aquesta, perquè alimentar el mal rotllo amb les desgràcies i incompetències del nostre entorn més o menys proper”.

Gràcies al diari ABC per deixar-ho ben clar amb aquest titular: “El romance de Sarkozy con Carla Bruni eclipsa la cumbre sobre Palestina”. Així ens deixen entreveure la seva incommensurable funció social, la de despreocupar-nos eternament. Tots els mitjans, amb la seva bondat infinita, tenen clar el seu compromís social i ho demostren quan publiquen i destaquen informacions i notícies sense cap mena de valor periodístic ni importància en l’àmbit global com l’esmentada relació del president Sarkozy i Carla Bruni. Això és professionalitat i la resta, ganes de provocar mal rotllo entre l’audiència, ganes de fer augmentar el malestar general o, encara pitjor, que hi hagués la possibilitat de conscienciar algú. No, no fem broma.

Els periodistes són els que trien quines notícies veuen la llum i quina importància tenen. Som afortunats de tenir uns mitjans que escullen tant bé quines notícies veuen la llum.

Gràcies per res.

el pp valencià tanca el repetidor de tv3 d’alacant i elx

 

TV3 ja no es pot veure al sud del País Valencià. La Generalitat Valenciana, governada pel Partit Popular, ha portat a terme el tancament de la Carrascleta després de mesos d’estira i arronses amb la Generalitat de Catalunya, ACPV i el Govern Central.

El repetidor, que era propietat d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), ha estat clausurat de matinada per evitar aldarulls i protestes com en anterior ocasions. El tancament està emparat per una ordre judicial.

Josep Palau / Badalona

Després de 21 anys d’emissió de TV3 al País Valencià, Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana, ha aconseguit allò que ni Eduardo Zaplana ni el blaverisme més extrem havien aconseguit al llarg del temps: impedir la visualització de TV3 al País Valencià.

De moment és només Alacant i Elx la zona afectada (podeu veure l’abast de la desconnexió en aquest mapa de Vilaweb), però s’estan duent a terme els tràmits judicials oportuns per tal que la clausura de repetidors s’estengui per tot el territori valencià. Dels 13 repetidors que ACPV té instal·lats arreu del territori, ja ha caigut el primer.

El tancament, que es va fer sense avisar per evitar concentracions com en els anteriors intents de tancament del repetidor de la Carrascleta, va produïr-se diumenge a les 22h de la nit quan un tècnic amb una ordre judicial va forçar l’entrada al repetidor i va precintar la instal·lació. Les reaccions no s’han fet esperar.

Des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat catalana, el conseller Joan Manuel Tresserras, ha assegurat “que el tancament era innecessari perquè s’estan duent a terme unes negociacions”. Des d’ACPV, però, se li retreu que no s’hagi aconseguit signar un pacte de reciprocitat amb l’Executiu de Camps, com ja ha fet el govern murcià i com té previst fer el govern aragonès. Per la seva banda, Vicente Rambla, vicepresident i conseller de la presidència de la Generalitat valenciana, ha assegurat que no hi haurà reciprocitat fins que el Ministerio d’Indústria, encapçalat per Joan Clos, no aprovi el decret que dóna un canal múltiplex més al govern valencià.

A més, des de la Generalitat s’ha emès un comunicat en què s’assegura que tot i que és un fet “inacceptable i inoportú”, és estrictament legal. Així doncs, després de més de 20 anys d’al·legalitat, el Govern català accepta i es resigna davant d’aquest atemptat a la llibertat d’expressió i de premsa. Per altra banda, el ministre Joan Clos encara no ha donat cap informació al respecte.

Amb el tancament del primer repetidor, doncs, el PP ha començat la seva particular croada contra l’únic canal en català sense propaganda dels populars al País Valencià. Recordem que Canal 9 ha rebut diverses crítiques per la manipulació informativa provocada des de l’Executiu valencià, acusant-la de partidista i progovernamental.

Però tot seguirà igual. Els partits catalans com a molt diran “quina pena!”, el PSOE assegurarà que es treballa en el nou canal múltiplex mentre el PSPV-PSOE evita pronunciar-se, i mentrestant, milers de valencians es quedaran sense saber que ha passat a Ventdelplà, sense poder riure dels qui manen amb Polònia o sense poder donar diners a La Marató.

Però mirem la part positiva, almenys al País Valencià ja no sofreixen la dictadura de la crosta nacionalista.

El portaveu al Parlament del PSC reclama “arrencar la crosta nacionalista” de TV3 i Catalunya Ràdio

 

El portaveu del PSC-PSOE al Parlament, Joan Ferran, ha acusat TVC i Catalunya Ràdio d’informar tendenciosament a favor del sobiranisme i ha apostat per arrencar la “crosta nacionalista” que queda als mitjans de la Corporació de Mitjans Audiovisuals, arrossegant una “forta inèrcia” degut al “quart de segle que va governar Pujol”. Ferran però, va continuar, afirmant que tant TV3 com Catalunya Ràdio són “antigovernamentals”.

Josep Palau / Badalona

El PSC-PSOE ha deixat ben clar el que pensa dels mitjans de comunicació catalans. Nacionalistes, sobiranistes, antigovernamentals i despietats amb el Govern. Tot i que hauria pogut ser dit per qualsevol polític proper al PP o Ciutadans, ha estat Joan Ferran, portaveu adjunt dels socialistes al Parlament català i primer secretari del PSC-PSOE a Barcelona, qui va fer aquestes declaracions en una entrevista que publicava ahir el diari El Periódico.

Ferran, en una inusual explicitat per part de qualsevol polític, va deixar ben clar els seus plantejaments pels mitjans de comunicació públics de Catalunya. Encara més afins al Govern de torn i encara més assimilats al context espanyol que ens toca viure. És inusual que un polític s’expressi amb tanta claredat sobre la influència que ha de tenir el poder polític sobre els mass media, i és que si per una banda és evident que no és el primer ni l’últim polític català que pretengui evitar qualsevol crítica de TV3 i Catalunya Ràdio cap a l’actuació del Govern, si que és el primer en fer-ho amb aquesta contundència. Ferran va assegurar que “TV-3 no és crítica; és despietada amb el Govern català. Prioritza, magnifica i recargola la informació en contra de l’Executiu. Amplifica els conflictes i minimitza les notícies positives sobre el Govern”. I tot això sota la direcció de Joan Majó, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió des de 2004, que va ser Ministre d’Indústria i Energia del govern González del 1982 al 1986. No sona molt antigovernamental, no?

Però Ferran no ataca només la suposada crueltat de TV3 i Catalunya Ràdio cap a l’Executiu, sinó que se centra també en el suposat “nacionalisme” imperant en aquests mitjans. Pel socialista, el govern Pujol va crear els mitjans públics “amb l’objectiu no d’informar els catalans, sinó de construir la pàtria. Una pàtria nacionalista, evidentment”. Ha assegurat que és necessari un replantejament del funcionament d’aquests mitjans, i amb ell, la redacció d’una nova declaració de principis i un nou llibre d’estil “que acabin amb el llenguatge tendenciós i que arrenquin aquesta crosta nacionalista, que és el que impedeix que tinguem unes emissores plurals i equilibrades”. Ferran va posar exemples d’aquesta suposada crosta nacionalista, tot i que sense explicitar el nom dels professionals. Va parlar d’un programa de viatges de TV3 amb un professional que “llisca sempre que pot la seva òptica independentista”, o de les “arengues” suposadament llançades pel director d’un programa de matins a Catalunya Ràdio. També va criticar que l’espai El Temps de TV3 utilitzés un mapa dels Països Catalans, assegurant que “és senzill saber si plourà a Alacant, però difícil saber si lluirà el sol a Madrid, a una hora de vol de Barcelona”. Potser seria interessant tenir en compte que a Alacant sí que es veu TV3 (mentre el govern del PP ho permeti), i a Madrid no. Vaja, potser. Però Ferran va continuar: “a les emissores de la Generalitat no existeix Espanya. La paraula Espanya, un concepte real, vigent i que tothom entén, és exclosa i substituïda sempre per Estat o qualsevol eufemisme o el.lipsi”.

El PSC es va retratant. Rebuig a la manifestació de l’1-D, total suport al PSOE i a la infame ministre de Foment al Congrés de Madrid, “crosta nacionalista”, reclamar que s’utilitzi el gloriós nom d’Espanya… Millor, com menys vots catalanistes rebin, millor pels nostres interessos. El PSC ha mort, ara se’n diu PSOE.

El català emprenyat pren els carrers

 

Centenars de milers de “catalans emprenyats” van apoderar-se ahir del centre de Barcelona. La capital catalana va rendir-se davant una marea de ciutadans de totes les edats, de diferents partits, però tots units sota la mateixa consigna, la dignitat nacional. El dret a decidir sobre els afers que afecten els catalans, i en concret les infraestructures, van ser el pilar de les reclamacions de la gran quantitat de manifestants que van prendre la Via Laietana.

 

 

Josep Palau / Barcelona

Poc abans de les 17.00h arribava a Plaça Catalunya, “Déu n’hi do, però m’esperava més, em sembla que punxarem una mica”. Poc després arribava al carrer Fontanelles. Indescriptible. Encara no havia començat la manifestació i ja es veia una multitud que arribava des de la Plaça Urquinaona fins al carrer Pelai. Allò prometia.

A diferència de la Renfe, la manifestació va començar puntual. Personalitats del món intel·lectual i cultural iniciaven la marxa amb la pancarta que obria el pas: Som una nació i diem prou! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures! Darrere seu, les entitats i els ciutadans armats amb estelades, senyeres i pancartes amb originals lemes com “Magdalena, s’ha acabat el bròquil!”, “Espanya no ens estima: Divorciem-nos” i “PSZzzz”. Els polítics, relegats a tercer pla.

Al llarg de la manifestació, al llarg de la Via Laietana, predominava el pacifisme i la civilitat característiques dels catalans. Una marxa fonamentalment silenciosa, amb aïllades consignes, això sí, corejades per la majoria. Entre elles, la més sentida va ser, sense cap mena de dubte, “In-de-pen-dèn-ci-a”. La marxa prenia, doncs, un marcat i comprensible to sobiranista. Xiulets davant la seu de CCOO, que no va adherir-se a la convocatòria per “no donar ales al PP”, davant la comissaria de la Policia Nacional i algunes protestes aïllades davant la seu del Departament de Governació (on la bandera espanyola saludava, onejant, els manifestants) van animar la manifestació al llarg del seu transcurs.

Pocs minuts després de les 18.00h i la capçalera arribàvem a l’escenari situat davant l’Estació de França, on Mònica Sabata i Gerard Fernàndez, membres de la PDD, llegirien per primera vegada el manifest de la convocatòria. Abans de començar, Sabata atià la multitud: “Us informem que mentre nosaltres estem aquí, milers de persones encara resten al carrer Pelai, esperant a poder començar a caminar”. Un èxit rotund doncs.

Ara només falta esperar una cosa, que serveixi, que s’escolti la gent i tot això no quedi en fum.