El Congrés ha aprovat avui per una àmplia majoria la ratificació del Tractat de Lisboa, el text que substitueix el projecte de Constitució per a Europa i que encara haurà de rebre l’aprovació definitiva per part del Senat. PSOE, PP, CiU, PNB, CC i UPyD han donat el seu vot favorable al projecte de llei orgànica per la qual s’autoritza la ratificació, mentre que ERC, IU i BNG ho han fet en contra i ICV i Nafarroa Bai s’han abstingut.
Josep Palau / Badalona
El Congrés aprova el Tractat de Lisboa. Mireu si en tenim de sort tots els ciutadans que per desgràcia, més que per sort, vivim a l’Estat Espanyol. Les nostres autoritats pensen en tot i no ens fan pensar més del que toca per sobreviure. Pensar? Reflexionar? Decidir? Ui, no no, fora, tot això és massa cansat i feixuc. Sort que tenim unes institucions que ens fan la feina bruta.
Nosaltres tenim sort, no com els irlandesos, que van haver de pensar i reflexionar sobre el Tractat de Lisboa per culpa d’un govern que va voler que fossin els ciutadans els que votessin en referèndum si Irlanda havia d’acceptar o no aquest Tractat. Però on s’és vist?
Recordeu quan l’any 2005 la Constitució Europea va dur-se a referèndum a tots els estats membres de la Unió? Per culpa de la població i dels ciutadans, que no van pensar bé i van votar no, la Constitució no va poder avançar. Quina és la solució? Si el poble diu que no, no li preguntis al poble i fora perill. Quanta democràcia en tan poques paraules, i que orgullós que em sento de ser membre d’un estat i una comunitat tan democràtiques i participatives. Quina gran jugada dels responsables de la diplomàcia exterior. L’únic estat que ha consultat la ciutadania ha estat Irlanda: el resultat ha estat NO.
A part queda el posicionament personal sobre aquest Tractat, si hi estic d’acord, si no, si m’agrada, si l’odio… a part. El que és vergonyós i insultant cap a tota persona que utilitzi el cap per pensar i reflexionar mínimament, és que se li negui el dret a decidir si vol que s’instauri una llei magna a la Unió Europea on pertany. Democràcia? Digne d’una república bananera.
Hola Josep.
A veure, aquest tema és força complicat. ¿Coneixes el famòs dit de “Todo para el pueblo pero sin el pueblo?. Doncs això és el que passa. Els governs acorden uns temes determinats que consideren que s’han de dur sense contemplacions, tant si agrada la ciutadanía com si no. Hi ha alguns que s’atreveixen a portar a cap consultes, però després davant la resposta de la ciutadanía (al cas de que sigui no evidentment), doncs ja no s’arrisquen i s’aprova tot vía parlamentària per evitar riscos “innecesaris”. En aquest últim cas depen de com es senti el tema en sí. A França i els Psisos baixos va ser rebutjat el projecte de Constitució europea i l’Estat Espanyol el va aprovar (sense saber el que votava tampoc, guiant-se pel que es deia), i ara a Irlanda el Tractat de Lisboa.
Els motius del rebuig són molts:
-Alguns per questions socials (tant al cantó conservador com al progresista).
-Altres perque no saben ben bé que voten i davant el dubte diuen no.
-Altres poden rebutjar-lo perque no es senten a gust a la UE.
-Altres com una mena de vot de càstig al seu govern o a una situació cojuntural.
Però davant el dubte, la majoría d’estats no es volen arriscar-se a que sigui rebutjat allò que han aprovat entre ells. I tot això com si és bo o com si reialment és dolent.
Vivim a una dictadura disfressada de vot cada 4 anys… res més.
La democracia parlamentaria, al menys tal i com està plantejada és una estafa.
Em quedo amb les dues expressions que has fet servir: “Si el poble diu que no, no li preguntis al poble i fora perill” i “Democràcia? Digne d’una república bananera”. Expressions ben correctes.
Un salut
Robert
“L’escena política és la part comunicativa que més m’interessa”
Ara ho entenc tot…
a més coneixes i utilitzes CC, joder, m’he emocionat bastant al veure-ho jaja
jo sóc més de blogger però
salut