Els dos candidats de Gent d’Esquerra s’han imposat en la pugna per la direcció del partit republicà amb un 37% dels vots cadascú. Carretero, amb un 27%, ha quedat en segon lloc, demostrant que bona part de la militància dóna suport a les seves tesis crítiques amb la direcció sortint i l’entrant. Des del PSC-PSOE i ICV ja han fet explícita la seva alegria pel triomf de Puigcercós, favorable a la reedició i manteniment del tripartit.
Josep Palau / Badalona
Puigcercós i Ridao han guanyat. Era d’esperar, francament, però sempre ens quedava l’esperança que el servilisme, el continuisme i el pes dels càrrecs acabessin derrotats per la crítica, la honestedat i l’austeritat política de Carretero. A can PSC-PSOE ja han tret el cava: via lliure cap al servilisme. ERC continuarà sent una crossa dels senyors Zaragoza, Montilla, Iceta i Al Capone. Ai, aquest últim s’ha colat, però bé, tots són mafiosos.
O el proper dia 7 el congrés d’ERC dóna una sorpresa, o el continuisme està servit: tripartit, baixada de pantalons, no plantar cara, i un llarg etcètera. A can CiU ja s’estan llepant els dits. La patacada que ERC es fotrà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya pot ser impressionant. Molt votant catalanista i independentista, fart del monopoli, l’espanyolisme de pluja fina i la màfia socialista transvasarà (verb molt de moda, per cert, que denota una altra baixada de pantalons als amos de Madrid) el seu vot a les llistes convergents. No perquè agradi, i ara!, únicament i exclusiva per evitar un tercer tristpartit.
Carretero i el seu esperit crític no han donat finalment la sorpresa, tot i que, val a dir, que als inicis del recompte i fins pràcticament la meitat de l’escrutini, estava o bé guanyant Puigcercós o bé a pocs vots per darrere. Una llàstima. Per la seva banda, Esquerra Independentista, la candidatura presentada per Uriel Bertran (fillol polític de Puigcercós) i Jaume Renyer, s’ha enfonsat del tot, quedant els seus dos candidats en última posició. Remarcable el míser 8% dels vots obtingut per Renyer.
Per altra banda m’enorgolleixo del Barcelonès Nord. Gran victòria de Carretero i de Bertran.
Què hi farem, possiblement no ens agradin els resultats, però per altra banda hem de felicitar ERC. Han donat un exemple de transparència i democràcia a tota la resta de partits catalans i espanyols. Per això, i no per res més, felicitats.
Efectivament, esquerra es mereix que ens treiem el barret, llàstima que el canvi no hagi estat complet.
A veure com es tradueix aquest canvi… Ja és un partit seriós esquerra o encara no?
I tant, el triomf del tàndem Puigcercós-Ridao només farà que agreujar aquesta caiguda lliure que pateix ERC des de fa un temps. I ja m’explicaràs com es pot portar un partit català i independentista amb el seu secretari general vivint la major part de la setmana a Madrid… Llàstima que en Carretero no hagi guanyat, era l’única esperança d’un canvi real.
Però això sí, i tens tota la raó, bravo per ERC! Una demostració de democràcia! Tant de bo els altres partits en prenguin exemple!
Potser és temps per altres partits independentistes, qui sap si CUP arribarà a fer alguna cosa ara que esquerra està al lloc més fosc i lleig del pou xD
Hola.
Si em permets comentar al teu blog, el que ha passat amb els resultats de les eleccions internes a ERC èra una cosa que ja es sabía. Actualment molta gent viu d’esquena a la realitat i l’actual conformisme envers l’actual estratègia política és força important.
De totes maneres dir que jo m’esperava un resultat encara pitjor, amb un Puigcercós obtenint més del 48% dels vots i ha estat molt diferent. Després de tindre controlat tot l’aparell del partit això es pot considerar una derrota al treure finalment un pírric 37%. I en Carretero ha donat la sorpresa al convertir-se en el segon més votat i establint-se clarament com l’alternativa. Si aquest cop no ha sigut possible ho serà el següent, no el dubtis pas. La patacada electoral que pot vindre pot ser inmensa com no hi hagin correcions clares amb l’actual línia política.
L’alternativa RCat ha de continuar treballant i donar a conèixer els seus postulats. RCat va cometre un error més o menys greu des del meu punt de vista, i és el no haver expressat amb prou contundència que davant l’actual situació, ni CiU ni PSC, sinò ERC.
CiU i ERC és indubtable que han de treballar junts per una questió nacional, però això s’ha de donar també sota unes circumstàncies molt concretes: avançar cap a la independència i deixar-se de continuos pragmatismes i arrossegament davant Espanya que de veritat fa sentir vergonya aliena.
EL proper dissabte al congrès ja veurem quina serà la línia estratègica que es vol impulsar en el futur, si s’introdueixen camvis en el bon camí o si tot continúa igual cap a l’autodestrucció.
Un salut
Robert
Hola Josep.
El mateix et dic, gràcies per passar-te pel meu blog. Jo aniré passant per aquí.
Home, no sé que vols dir que jo estic més a l’òrbita de CDC pels meus enllaços…
Això no és així tampoc, el que passa és que a mi m’agrada poder debatre amb persones de diferents idees i no soc radical, però soc d’ERC i el que vull és un partit independentista, la ERC de sempre. L’únic que s’està fent amb l’actual estratègia és destrossar el partit, destrossar les il.lusions dels catalans que creiem en el nostre país. Hem passat de ser vist com un partit seriòs a ser un partit vist com desastròs i poltroner en el qual no es pot comfiar.
ERC no se sap ni cap a on tira actualment perque d’independentisme real no es veu res, a mès que ser independentista i fer president a un espanyolista com en Montilla no el comprèn ningú. Hi ha gent que pensa que és per haver nascut a Andalusía i no és així, sinò pel seu espanyolisme. També jo soc el que es diu “xarnego”, que vaig nèixer a Gijón, però tinc completament clares les meves idees i el que jo vull per Catalunya, que ara ja és també el meu país. I CiU doncs amb el café per a tothom, el pragmatisme, regionalisme, etc., en cop d’adoptar definitivament una línia sobiranista de forma decidida. Per tant, una entesa entre els partits nacionals catalans no és possible a día d’avui. No obstant, per fer possible la independència caldrà una entesa entre CiU (o CDC) i ERC, no podem continuar així. Moviments s’estàn produint, però cal molt més. Amb en Puigcercós i sobre tot amb en Duràn… bufff.
I respecte de la indicació que fas sobre que “Rcat va cometre l’error de no ser prou contundent l’hora de dir que davant l’actual situació ni CiU ni PSC sinò ERC”, crec que és clar el que vull transmetre: amb un PSC espanyolista sense dissimuls i amb una CiU no sobiranista, a ERC tamt li ha de donar un com l’altre. Si l’objectiu és la independència hem de ser coherents amb nosaltres mateixos, restant l’oposició i ja està. Però el que ha succeit és que molts militants que potser voldríen un camvi han sentit por de passar de una situació de seguidisme dels socialistes a ser-ho dels convergents, i degut això poden haver preferit votar fins i tot la candidatura d’en Puigcercós o en Benach abans que la d’en Carretero. ERC ha de ser ella mateixa.
Un independentista ja no es sent representat per ERC en l’actualitat i això hauría de fer reflexionar molt a més d’un.
Ja veurem que passa al congrès d’aquest cap de setmana, però si tot continúa igual el desastre serà inevitable.
Un salut
Robert
Passava per aqui, i he vist que tens bastanta idea de política cosa que jo no…jaja per aixo magradaria demanarte si em pots enviar un correu fent-me saber que es l’elecció interna dels partits i si es postivia per aquests, amb un enllaç de web o alguna cosa…es que la veritat vaig bastant perduda i no ho trobo enlloc.
ja sé que pots pensar que tinc molta barra, pero em faries un gran favor i bueno si no em contestes ho entendre perfectamentm, tothom té feina en aquest món.
bé, moltes gràcies.
mirtamuntane@gmail.com
Hola Josep!
i més encara si hi ha post de polítiques
Sóc l’Alba.
He vist que tenies blog i no he dubtat en comentar-te
Crec sincerament que si a les properes eleccions es fracassa la Nacional hauria de fer un seriós replantejament i liquidar alguns membres de l’executiva.
Les esquerres són així… però crec que hauriem d’anar tots a una cap a la independència!