El Tractat de Lisboa s’aprova sense consulta popular

El Congrés ha aprovat avui per una àmplia majoria la ratificació del Tractat de Lisboa, el text que substitueix el projecte de Constitució per a Europa i que encara haurà de rebre l’aprovació definitiva per part del Senat. PSOE, PP, CiU, PNB, CC i UPyD han donat el seu vot favorable al projecte de llei orgànica per la qual s’autoritza la ratificació, mentre que ERC, IU i BNG ho han fet en contra i ICV i Nafarroa Bai s’han abstingut.

Josep Palau / Badalona

El Congrés aprova el Tractat de Lisboa. Mireu si en tenim de sort tots els ciutadans que per desgràcia, més que per sort, vivim a l’Estat Espanyol. Les nostres autoritats pensen en tot i no ens fan pensar més del que toca per sobreviure. Pensar? Reflexionar? Decidir? Ui, no no, fora, tot això és massa cansat i feixuc. Sort que tenim unes institucions que ens fan la feina bruta.

Nosaltres tenim sort, no com els irlandesos, que van haver de pensar i reflexionar sobre el Tractat de Lisboa per culpa d’un govern que va voler que fossin els ciutadans els que votessin en referèndum si Irlanda havia d’acceptar o no aquest Tractat. Però on s’és vist?

Recordeu quan l’any 2005 la Constitució Europea va dur-se a referèndum a tots els estats membres de la Unió? Per culpa de la població i dels ciutadans, que no van pensar bé i van votar no, la Constitució no va poder avançar. Quina és la solució? Si el poble diu que no, no li preguntis al poble i fora perill. Quanta democràcia en tan poques paraules, i que orgullós que em sento de ser membre d’un estat i una comunitat tan democràtiques i participatives. Quina gran jugada dels responsables de la diplomàcia exterior. L’únic estat que ha consultat la ciutadania ha estat Irlanda: el resultat ha estat NO.

A part queda el posicionament personal sobre aquest Tractat, si hi estic d’acord, si no, si m’agrada, si l’odio… a part. El que és vergonyós i insultant cap a tota persona que utilitzi el cap per pensar i reflexionar mínimament, és que se li negui el dret a decidir si vol que s’instauri una llei magna a la Unió Europea on pertany. Democràcia? Digne d’una república bananera.

Puigcercós i Ridao guanyen les eleccions internes a ERC

Els dos candidats de Gent d’Esquerra s’han imposat en la pugna per la direcció del partit republicà amb un 37% dels vots cadascú. Carretero, amb un 27%, ha quedat en segon lloc, demostrant que bona part de la militància dóna suport a les seves tesis crítiques amb la direcció sortint i l’entrant. Des del PSC-PSOE i ICV ja han fet explícita la seva alegria pel triomf de Puigcercós, favorable a la reedició i manteniment del tripartit.

Josep Palau / Badalona

Puigcercós i Ridao han guanyat. Era d’esperar, francament, però sempre ens quedava l’esperança que el servilisme, el continuisme i el pes dels càrrecs acabessin derrotats per la crítica, la honestedat i l’austeritat política de Carretero. A can PSC-PSOE ja han tret el cava: via lliure cap al servilisme. ERC continuarà sent una crossa dels senyors Zaragoza, Montilla, Iceta i Al Capone. Ai, aquest últim s’ha colat, però bé, tots són mafiosos.

O el proper dia 7 el congrés d’ERC dóna una sorpresa, o el continuisme està servit: tripartit, baixada de pantalons, no plantar cara, i un llarg etcètera. A can CiU ja s’estan llepant els dits. La patacada que ERC es fotrà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya pot ser impressionant. Molt votant catalanista i independentista, fart del monopoli, l’espanyolisme de pluja fina i la màfia socialista transvasarà (verb molt de moda, per cert, que denota una altra baixada de pantalons als amos de Madrid) el seu vot a les llistes convergents. No perquè agradi, i ara!, únicament i exclusiva per evitar un tercer tristpartit.

Carretero i el seu esperit crític no han donat finalment la sorpresa, tot i que, val a dir, que als inicis del recompte i fins pràcticament la meitat de l’escrutini, estava o bé guanyant Puigcercós o bé a pocs vots per darrere. Una llàstima. Per la seva banda, Esquerra Independentista, la candidatura presentada per Uriel Bertran (fillol polític de Puigcercós) i Jaume Renyer, s’ha enfonsat del tot, quedant els seus dos candidats en última posició. Remarcable el míser 8% dels vots obtingut per Renyer.

Per altra banda m’enorgolleixo del Barcelonès Nord. Gran victòria de Carretero i de Bertran.

Què hi farem, possiblement no ens agradin els resultats, però per altra banda hem de felicitar ERC. Han donat un exemple de transparència i democràcia a tota la resta de partits catalans i espanyols. Per això, i no per res més, felicitats.