El conveni de Viena, de 1978, permetria a Catalunya passar a ser directament estat membre de la Unió Europea en cas que s’independitzés. Així ho ha defensat avui Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial i president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, en una conferència celebrada a Brusel·les. Segons l’article 17 d’aquest conveni, la hipotètica Catalunya independent, en cas que escollís seguir a la UE com a estat membre, sols hauria de comunicar-ho a tots els estats de la Unió.

Josep Palau / Badalona

Una bona notícia sense cap mena de dubte. Tant pels independentistes pro-UE com pels independentistes anti-UE. Segons el Conveni de Viena, i cito textualment “quan una nació s’escindeix té el dret de subrogar-se i assumir les obligacions contretes per l’estat al qual pertanyia” i que “només ho ha de notificar a totes les parts”.

Què vol dir això? Que quan ens independitzem, si decidim seguir a la UE com a estat membre (sí senyors i senyores anti-UE, tenim l’opció d’abandonar-la), l’únic requisit serà que ho comuniquem als altres estats membres. Vaja, que fem una trucadeta al que quedarà de l’Estat Espanyol i als altres 26 socis de la UE i els diem: “Hola macos, escolta, que passem a ser un estat de la UE eh? Vinga, ens veiem a la propera reunió”. Tan senzill com això. Jo, sincerament, pagaria una morterada per veure la cara del president d’Ejpaña quan rebi aquesta trucada. És més, tinc ganes d’independitzar-nos per veure-la.

I és que López Tena, amb aquesta conferència ha fet caure molts tòpics: podrem seguir a la UE, l’Estat Espanyol no tindrà cap mena de potestat per tancar-nos els mercats, i podrem seguir amb l’euro de moneda. El tema dels mercats, des del moment en què podem passar a ser part del club dels 27 és evident: això no és una competència espanyola sinó europea. I per l’euro tampoc s’ha de patir. Fa anys i panys que ciutadania i nacionalitat no van lligades a moneda, encara que no tinguem un euro propi amb la Sagrada Família (per posar un exemple) al revers, podem tenir l’euro com a divisa pròpia. Alguns exemples: Bòsnia, Montenegro, Kosovo i Croàcia tenen l’euro com a moneda sense ser membres de la UE, i abans d’adoptar l’euro, a l’independitzar-se de Iugoslàvia, van adoptar el marc alemany.

Tampoc el tractat de Lisboa, que entrarà en vigor el 2009, inclou cap norma sobre les possibles escissions de les nacions sense estat que encara pertanyen a estats de la UE, com Catalunya, País Basc, Gal·les, Flandes, Escòcia, etc. Val a dir, però, que el govern espanyol del molt honorable president Aznar (noti’s la ironia), va intentar afegir una clàusula sobre la intangibilitat de fronteres. Però ho va desestimar quan se’n va adonar que això tancaria les portes a una negociació sobre Gibraltar. Ai, aquests espanyols, trapelles! Incorporar territoris sí, ara, deixar-ne anar… ni bojos! Ja sabeu allò que diuen: antes roja que rota.

Així doncs una bona notícia que trenca bona part dels tòpics i dubtes sobre la hipotètica independència del nostre país. I entengui’s el nostre país com a Països Catalans, ara bé, siguem pràctics i lògics, la independència del Principat de Catalunya és viable, la dels PPCC, encara no. Podem veure, doncs, que no tindrem cap mena de problema. Només falta que ens decidim. Posem-nos a treballar: la independència és possible.