Zapatero renovarà mandat, i com tots els presidents espanyols des del 1977, gaudirà d’una segona legislatura per tirar endavant els seus projectes. L’augment del PSOE i del PP i l’espectacular devallada d’Esquerra i IU-ICV (3 diputats cadascuna) han marcat unes eleccions en què CiU ha aconseguit resistir la bipolarització i augmentar la seva representació en un escó, quedant-se amb 11 diputats.

Josep Palau / Badalona

Les eleccions espanyoles han deixat una clara guanyadora: la bipolarització. Ni Zapatero ni Rajoy. I si han deixat una clara guanyadora també han deixat un clar perdedor: el pluralisme. Si a l’anterior legislatura la presència d’altres partits a les cambres ja era decorativa, aquest cop se’ns anticipa un panorama depriment en quant a pluralitat política.

Gràcies a tots aquells que han votat el PSOE per por al PP, a Catalunya el PSC-PSOE ha sumat 4 diputats més als 21 que Catalunya li va donar a les eleccions del 2004. Gràcies a tots aquells que han votat el PSOE per por al PP, les forces d’esquerra catalanes han patit una forta davallada. Esquerra ha perdut 5 escons dels 8 que tenia i ICV n’ha perdut 1 dels 2 que havia aconseguit a les darreres eleccions. Gràcies a tots aquells que han votat el PSOE per por el PP, ha anat d’un pèl que en ZP no aconsegueixi majoria absoluta, i amb ella, carta blanca per donar pel sac als catalans (sí, ho sé, el PP faria el mateix). A partir d’ara, amants del vot útil, mireu més enquestes. 15 escons de diferència al final de l’escrutini. Era realment necessari el vot útil?

És evident que no tota la culpa és del vot (in)útil. És hora que el capitostos dels partits escapçats en aquestes eleccions facin autocrítica, tal i com ha fet Gaspar Llamazares, líder d’Izquierda Undida [sic], que ja ha assegurat que no es presentarà a la reelecció com a coordinador general de la federació. Podem dir doncs, que avui 10-M és el dia de reflexió. De reflexió nostre per pensar si realment volem un panorama bipartidista, i reflexió dels peixos grossos d’Esquerra i ICV per veure què han fet malament i què ha de canviar. De moment Puigcercós ja ha assegurat que sortirà del Govern per dedicar-se al partit.

Ara bé, no us penseu que poden arribar ni a plantejar-se que la davallada de vots ve donada per la submissió al PSC-PSOE i el fet de donar la presidència a un espanyol sense estudis com Montilla. No! Ho va deixar ben clar Puigcercós ahir a TV3, el tripartit no hi té res a veure. No calen els comentaris, oi?

Ara sols ens queda esperar que CiU, que és l’única força que es manté viva al Congrés a part del PSOE i el PP, apreti el PSOE i aconsegueixi beneficis per aquesta terra massoquista: Catalunya. Almenys, no han aconseguit la majoria absoluta, que ja és molt.