El president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, i l’ex-model i cantant Carla Bruni han confirmat recentment el seu idil·li. Bruni va assegurar que “estem molt enamorats”, i que no amaguen la seva relació però tampoc la mostren. Així doncs, es confirma l’aventura del president francès amb Bruni, després d’un suposat romanç amb una periodista francesa posterior a la separació de la seva dona, Cécilia Sarkozy.
Josep Palau / Badalona
Realment interessant i fonamental per la vida de tots plegats. El senyor president de França, en super Sarkozy sortint amb una altra ex-model (sí, la seva ex-dona ja ho havia sigut), la senyoreta Carla Bruni. Sort que tots els diaris ho han esbombat, certament, no sé com agrair-los-ho. Ha estat molt considerat per part de tots els mitjans de comunicació de publicar-ho com un boom informatiu i d’arribar a publicar-ho en portada fins i tot. Repeteixo, gràcies.
Gràcies per evitar que ens informessin sobre les reunions de pau entre Israel i Palestina, sobre els problemes fiscals de Catalunya, sobre el debat dels pressupostos tant al Congrés com al Parlament, sobre la il·legalització i empresonament de les organitzacions de l’esquerra abertzale basca, sobre l’estira i arronsa entre els partits polítics a l’hora de proposar els consellers de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals, sobre la despesa de 12 milions d’euros que ha fet la Generalitat de Catalunya per poder utilitzar Windows Vista quan podria utilitzar Ubuntu que és programari lliure. Gràcies. Sort que vostès pensen en nosaltres i eviten que ens preocupem o emprenyem per bajanades que passen arreu del món. Sort tenim que miren pel nostre bé psicològic i pensen: “Si els podem donar una notícia amable i instranscendent com aquesta, perquè alimentar el mal rotllo amb les desgràcies i incompetències del nostre entorn més o menys proper”.
Gràcies al diari ABC per deixar-ho ben clar amb aquest titular: “El romance de Sarkozy con Carla Bruni eclipsa la cumbre sobre Palestina”. Així ens deixen entreveure la seva incommensurable funció social, la de despreocupar-nos eternament. Tots els mitjans, amb la seva bondat infinita, tenen clar el seu compromís social i ho demostren quan publiquen i destaquen informacions i notícies sense cap mena de valor periodístic ni importància en l’àmbit global com l’esmentada relació del president Sarkozy i Carla Bruni. Això és professionalitat i la resta, ganes de provocar mal rotllo entre l’audiència, ganes de fer augmentar el malestar general o, encara pitjor, que hi hagués la possibilitat de conscienciar algú. No, no fem broma.
Els periodistes són els que trien quines notícies veuen la llum i quina importància tenen. Som afortunats de tenir uns mitjans que escullen tant bé quines notícies veuen la llum.
Gràcies per res.
